L'impacte de la gespa artificial en el medi ambient

L'impacte en les condicions de l'aire: la gespa natural està composta per plantes verdes, que poden absorbir diòxid de carboni i alliberar oxigen mitjançant el procés metabòlic fisiològic de la fotosíntesi. També poden absorbir gasos tòxics com el diòxid de sofre, el fluorur d'hidrogen, l'amoníac i el clor, jugant un paper en la purificació de l'aire. La gespa natural té un efecte de bloqueig important sobre la pols, i les dades de mesurament mostren que quan hi ha tres o quatre nivells de vent, la concentració de pols a l'aire per sobre del terra nu és 13 vegades més gran que la que hi ha sobre la gespa. La investigació ha demostrat que una gespa de 25 metres quadrats pot absorbir tot el diòxid de carboni exhalat per una persona, convertir-lo en oxigen i satisfer els requisits d'oxigen per a la respiració humana. La gespa artificial és una substància no viva feta de polímers com el polietilè i el polipropilè, que no pot dur a terme les activitats metabòliques de les plantes verdes i, per tant, no té la funció de regular l'equilibri de carboni i oxigen a l'atmosfera. Tot i que la gespa artificial pot bloquejar la pols fins a cert punt, no tenen la funció d'absorbir gasos tòxics per purificar l'atmosfera. A més, les fibres de gespa artificial de baix nivell sovint contenen impureses de clor, que poden descompondre's i alliberar clor gasós en condicions d'alta temperatura i llum solar intensa, perjudicant la qualitat de l'aire.